Sala de premsa | PCUV

ValGenetics i el IATA-CSIC treballen per a desenvolupar un kit que detecte els genogrups de norovirus que afecten humans en fruits rojos

Written by admin | 11/03/2020

Segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, aquest virus humà és el principal agent de gastroenteritis aguda a Europa

 

Els principals genogrups de norovirus que afecten els humans –GI, GII, GIV, GVIII i GIX -, causen gastroenteritis aguda. Aquests virus són resistents a la rentada dels aliments, a la congelació i, fins i tot, a molts tractaments tèrmics. Els virus entèrics són transmesos principalment per la via fecal-oral i, per tant, poden estar potencialment presents en aliments que hagen patit contaminació directa a través d'aigües de reg.

Aquesta possible presència viral en hortícoles i fruits frescos que es consumeixen crus o mínimament processats i el fet que Espanya siga un dels majors països productors d'aquests productes vegetals, ha portat a l'empresa valenciana ValGenetics, especialista en detecció de patògens i sanitat vegetal, i al grup d'investigació de virus de transmissió alimentària (Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC)) a treballar conjuntament en el desenvolupament d'un kit de diagnòstic per a la detecció i quantificació, inicialment, dels tres principals genotips de norovirus en maduixes i gerds.

“Encara que ja existeix una norma europea que estableix el procediment per a detectar la presència dels genogrups I i II en diferents matrius alimentàries, existeix una demanda creixent per a la detecció de múltiples genotips de norovirus en sistema multiplex”, subratllen María R. Albiach, CEO de ValGenetics, i Gloria Sánchez, investigadora de l'àrea de seguretat microbiològica alimentària en l'IATA-CSIC i especialista en l'estudi dels patògens transmesos pels aliments, principalment els agents virals entèrics humans com els norovirus i els virus de l'hepatitis A i E.

“Aquest estoig de diagnòstic, que preveiem tindre llest enguany, podrà aplicar-se tant a fruits rojos, com a qualsevol aliment vegetal”, sostenen. A més, afigen, “el nostre objectiu futur és continuar col·laborant en el desenvolupament d'altres plataformes diagnòstiques basades en tècniques capdavanteres que ens permeten identificar els virus presents en una mostra agroalimentària amb precisió diagnòstica”.

Networking científic-tecnològic

La col·laboració entre les dues investigadores va sorgir en el marc del networking científic-tecnològic que van organitzar en maig de 2019 l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments del CSIC i la Fundació Parc Científic Universitat de València, amb el propòsit d'impulsar la transferència de coneixement des de la investigació al sistema productiu a través d'empreses innovadores.