Empreses, grups d'investigació i entitats de referència en el sector agroalimentari analitzen les claus de la indústria en el segon esdeveniment de l'any organitzat pel Parc Científic de la Universitat de València en el marc de Innotransfer, programa d'innovació oberta que impulsen els cinc parcs científics valencians amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI)
D'acord amb el Comité Estratègic de la Innovació Especialitzat (CEIE) de l'AVI, segons el context en el qual es troba la Comunitat Valenciana, la jornada respon a la necessitat d'optimitzar la producció tant en el sector primari, com en la indústria alimentària, al mateix temps que ha d'apostar-se pel desenvolupament de nous productes que, amb el focus centrat en el consumidor, contribuïsquen a impulsar una dieta més sana i equilibrada.
L'oportunitat que representa per a la Comunitat Valenciana el desenvolupament d'aliments i begudes per a la nutrició de precisió, dirigida a segments específics de la població constitueix un dels nous desafiaments en el sector agroalimentari. Este va ser un dels tants punts que es van posar de manifest en la trobada Cadena alimentària: Reptes i solucions des de la producció primària al consum, que es va celebrar el passat 20 de setembre a l'auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) dins del programa d'innovació oberta Innotransfer, que compta amb el suport de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
En esta línia, Pedro Carrasco, director del Parc Científic, va oferir un discurs de benvinguda en el qual va ressaltar l'objecte de la jornada: l'alimentació i la cadena alimentària. "Són temes d'actualitat per diferents causes com per la seua importància per al consumidor i les empreses agroalimentàries en la Comunitat Valenciana, per mesures com la creació del PERTE agroalimentari que busca incrementar la col·laboració public-privada en este sector, o per iniciatives com 'De la granja a la taula', que forma part del Pacte Verd Europeu i persegueix la neutralitat climàtica d'ací a 2050, fomentant el sistema agroalimentari actual", va completar.
A més, el director del PCUV va presentar la Incubadora d'Alta Tecnologia en Agroalimentació Sostenible, AgrotecUV, de la qual és coordinador. "Esta iniciativa naix perquè tenim un parc científic potent amb un ecosistema de referència, tant en investigació com en transferència", va explicar. Així mateix, va afegir, que "la Universitat de València actualment és la universitat líder a Espanya en agroalimentació, segons el Xangai rànquing". En este context, es va crear una incubadora que té l'objectiu de promoure la creació de startups agrotech i foodtech basades en la R+D+i. Finalment, Carrasco va explicar els requisits i beneficis de la segona convocatòria, que es tancarà el pròxim 17 d'octubre.
Pedro Carrasco, director del Parc Científic de la Universitat de València, durant la presentació de la Incubadora d'Alta Tecnologia en Agroalimentació Sostenible AgrotecUV en l'esdeveniment Innotransfer Foto: Innotransfer
Per la seua banda, Rosa Donat, la vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València va incidir en la importància de "optimitzar la producció tant en el sector primari com en la indústria alimentària, al mateix temps que es potencia el desenvolupament de nous productes que contribuïsquen a impulsar una dieta més sana i equilibrada amb el focus centrat en el consumidor final". A més, va destacar el context de conflicte bèl·lic a Europa, un fet que marca "la necessitat d'augmentar la col·laboració entre els actors implicats en la cadena de valor agoralimentaria com a element clau per a mitigar l'impacte del desenvolupament socioeconòmic sobre els recursos naturals, alhora que es potencia la salut de les persones i del planeta".
"En els pròxims anys el sector de l'alimentació estarà marcat per un canvi substancial en els hàbits de consum per a potenciar una dieta molt més saludable que ajude a previndre i combatre diferents tipus de malalties. I en este context es fa més necessari que mai camps com la nutrició de precisió, actuacions en seguretat alimentària, i desenvolupament de nous aliments i valorització de residus, sempre amb el focus posat a promocionar un entorn vital més saludable ", va concloure.
"En els pròxims anys el sector de l'alimentació estarà marcat per un canvi substancial en els hàbits de consum per a potenciar una dieta molt més saludable que ajude a previndre i combatre diferents tipus de malalties", Rosa Donat, vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València
Olivia Estrella, secretària General de l'AVI, va posar l'accent en la rellevància de la cadena agroalimentària en la Comunitat Valenciana, que "s'erigeix com un sector clau a la nostra regió, tant pel seu pes en l'economia com la seua capacitat de vertebració a nivell territorial". "Este sector el componen 3.000 empreses, i segons ho acredita l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), es xifra el seu impacte econòmic en un 10% del PIB regional i empra el 12, 2% de la població ocupada", va ressaltar. Al seu torn, va afegir que "actualment existeixen 130 mil establiments de producció agrària, alimentària i de distribució, actius en les tres províncies", de fet, va apuntar que "les diferents baules de la cadena de valor generen al voltant de 240 mil ocupacions, i el seu pes en l'economia regional va representar 9.400 milions d'euros l'any 2021".
En este sentit, a nivell nacional, Estrella va incidir que "la Comunitat Valenciana se situa entre les tres autonomies al costat d'Andalusia i Catalunya, que més contribueixen al desenvolupament de la cadena de valor agroalimentària a Espanya". "Esta història d'èxit, ens ha situat entre les regions més exportadores del país, i s'explica per la capacitat que hem tingut innovació i d'adaptació als canvis que han demostrat al llarg de les dècades les diferents baules de la cadena de valor", va completar Estrella.
Activitats agroramaderes i extracció de recursos
La necessitat d'optimitzar la producció en el sector primari, sota consciència mediambiental, dona lloc a la generació d'una tecnologia amb sistemes intel·ligents per a millorar la producció agrària. Esta necessitat, emmarcada dins de la primera fase de la cadena alimentària, va marcar la primera taula redona de la jornada, en la qual es va analitzar la importància que la cadena alimentària ha de partir d'una matèria primera que aportació un valor nutricional en la dieta de l'usuari en la fase final, ja que posteriorment serà transformada i distribuïda en la segona fase. En este sentit, es van presentar algunes solucions en la detecció de plagues, així com en l'obtenció de productes agraris compatibles amb el medi ambient.
Així, Gustavo Gómez, investigador del CSIC en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), va exposar els principals avanços que es van aconseguir quant als sistemes intel·ligents en la detecció i control de patògens, i és que va assenyalar que "els canvis que hi ha hagut en els últims anys han sigut fonamentals", ja que segons va explicar durant molt de temps els diferents sectors que treballaven en la investigació relacionats amb l'agricultura estaven separats en diferents departaments, i amb la millora del coneixement dels mecanismes de regulació va començar a veure's que "estàvem front un problema que era claríssimament únic, en el qual, els diferents cultius reaccionaven de manera coordinada als diferents tipus d'estímuls". Així, es van començar a dissenyar eines de detecció basades en la identificació de marcadors que pogueren ser comuns no solament a la presència del patogen.
En este sentit, el grup liderat per l'investigador de l'I2SysBio, treballa en sensors portàtils que puguen ser utilitzats pels agricultors en el camp per a conéixer principalment no sols la presència d'un patogen, si no també, qualsevol altra alteració funcional que puga estar patint un cultiu per qualsevol tipus d'estrés tant biòtic com abiòtic. Per seua banda, Antonio Cerveró, director d'Innovació en Ciència i Tecnologia de Rovensa Next, va assenyalar que existeixen tres tipus d'avanços en este camp, "la formulació, l'acceptació i el maneig de solucions d'origen biològic i el compromís de les organitzacions a ser cada vegada més sostenibles".
María R. Albiach, fundadora i CEO de ValGenetics, va exposar que van començar "amb tècniques moleculars clàssiques i PCR, però amb l'arribada de les tècniques òhmiques i de precisió de seqüenciació massiva ha sigut una vertadera revolució en la nostra empresa i en el sector". De fet, segons va assegurar "mitjançant la seqüenciació massiva podem identificar tot tipus de patògens". A més, va fer referència a la col·laboració existent amb el grup de Gustavo Gómez, amb el qual treballen la generació de kits de diagnòstic de fàcil ús per a l'usuari i kits de diagnòstic que ajuden tant a sanitat vegetal com a empreses, perquè a través de laboratoris propis siguen capaços d'anar controlant el seu estoc de plantes, i puguen anar veient com cada vegada generen productes millors i amb major qualitat".
En el cas del catedràtic de Fisiologia de la Universitat Jaume I (UJI), Aurelio Gómez, va posar l'accent en "la generació d'eines per a intentar establir l'estat hídric dels cultius de manera senzilla, ràpida i transferible al sector" , i és que segons va advertir, "existeix tecnologia disponible", però el seu grup disposa de "una tecnologia que encara pot aportar més a l'agricultor per a establir quin és l'estat hídric del seu cultiu, i per tant la salut de les seues plantes, i la producció d'estes". Així mateix, va posar l'accent en un sistema de cultiu in vitro que els permet cultivar plantes en prestatgeries per a produir metabòlits d'interés. "El sector ha començat a modernitzar-se, si bé encara li queda un llarg recorregut per fer. No parle de les empreses biotecnològiques, sinó que parle de les empreses d'agricultura, empreses de producció", va concloure.
"El sector ha començat a modernitzar-se, si bé encara li queda un llarg recorregut per fer. No parle de les empreses biotecnològiques, sinó que parle de les empreses d'agricultura, empreses de producció", Aurelio Gómez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat Jaume I (UJI)
(D'esquerra a dreta) Gustavo Gómez, investigador del CSIC en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio); Antonio Cerveró, director d'Innovació en Ciència i Tecnologia de Rovensa Next; María R. Albiach, fundadora i CEO de ValGenetics; Aurelio Gómez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat Jaume I (UJI) . Foto: Innotransfer
Transformació i distribució dels aliments
En esta fase de la cadena alimentària es distribueixen els productes de la fase primària de manera directa o prèvia transformació. Abans d'arribar al consumidor, el gènere pot ser sotmés a diferents processos com la rentada, pelat, tallat, triturat, o per exemple, se li extrauen els sucs, greixos o altres components. Existeix una gran varietat de processos i productes així com un elevat nivell d'especialització i tecnificació. En este sentit, José Ángel Pérez, catedràtic de l'Àrea Tecnologia d'Aliments UMH, va explicar que un gran percentatge del dàtil il·licità no s'utilitza, en concret, "més de 20.000 tones dàtil comestible" es malgasten, i ací és on entren ells per a "aportar solucions a un fet identitari". "El dàtil és únic, ja que és una font de riquesa nutritiva que la majoria desconeix. És un repte saber que fer amb el dàtil il·licità a través de la valorització", va advertir.
Així, Juancho Escobar, fundador i CEO de l'empresa instal·lada en el PCUV, Qomer, va destacar que "en requerir com a consumidors i usuaris dels ingredients l'origen d'estos, salta una nova tendència i una necessitat, que és la transparència". Segons va exposar, "venim d'un model de consum en el qual servia qualsevol tipus de material, però ara necessitem aqueixos processos de transparència i aqueixos processos de tracció dins de tota la cadena alimentària, perquè tots sapiem quals són els nostres rols i els desafiaments per a poder alçar tota aqueixa informació i ser molt fidedignes a l'hora de contar la història dels ingredients".
Carlos Coquillat, fundador i CEO de The Cottage Ritual S.L. , en relació a la demanda de productes més sostenibles per part dels consumidors, va posar l'accent en la informació que faciliten en el seu establiment sobre l'origen del café o els avantatges dels productes derivats del dàtil, per la qual cosa intenten "donar una espenteta al canvi cultural que anem necessitant els consumidors". Finalment, Manel Feltrer, CTO de WinusBio, va defensar que "és necessari l'impuls de startups i d'idees tant que tinguen tecnologies molt avançades com que no". "Les nostres perspectives futures és donar a conéixer el projecte i continuar amb estudis, per a poder presentar resultats" d'un treball dedicat a la transformació dels residus de taronges generats en la Comunitat Valenciana.
(Esquerra a dreta) Manel Feltrer, CTO de WinusBio; Carlos Coquillat, fundador i CEO de The Cottage Ritual S.L.; Juancho Escobar, fundador i CEO de Qomer; José Ángel Pérez, catedràtic de l'Àrea Tecnologia d'Aliments UMH. Foto: Innotransfer
Consum i manipulació d'aliments
Dins d'esta indústria, l'última fase de la cadena alimentària, s'erigeix com un dels punts més importants. Esta és l'última baula, en el qual el producte arriba al consumidor final. En este punt, Francisco J. Barba, professor Titular del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública- ALISOST UV, va explicar que estan treballant amb diferents tecnologies innovadores de processament que "de cara al consumidor té un interés molt gran, perquè es poden desenvolupar nous aliments que tinguen seguretat alimentària".
Al seu torn, Purificació García, doctora per la Universitat Politècnica de València en Ciència i Tecnologia dels Aliments, va identificar la impressió 3D d'aliments com una de les línies d'investigació en les quals van treballar des del grup que lidera. Van començar a treballar esta línia a causa de les "demandes de xefs i empreses de restauració col·lectiva". "La impressió 3D no ve a revolucionar el mercat dels nous productes agroalimentaris, però al final és una alternativa, per a grups de població que tinguen determinades necessitats especials, per exemple, en el cas de disfàgia o persones majors", i en estos casos, va afegir, que "pots fer un aliment a mesura, perquè pots posar els ingredients que necessites". Finalment, va posar l'accent en la comunicació, sobretot "en el repte d'anar a preguntar a l'usuari dels productes o tecnologies que oferim si realment ho entenen".
(Esquerra a dreta) Francisco J. Barba, professor Titular del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública- ALISOST UV; Purificació García, doctora per la Universitat Politècnica de València en Ciència i Tecnologia dels Aliments; Carlos Aspas , CEO i fundador de la Finesse Truffles; Marta Calatayud, investigadora Ramón y Cajal – IATA-CSIC. Foto: Innotransfer
En relació amb esta temàtica, Marta Calatayud, investigadora Ramón y Cajal – IATA-CSIC, va apuntar que per a ella és "molt important entendre la connexió que tenim amb tot l'entorn i amb el que consumim". Per això, va advocar per "no quedar-nos a mig fer en el procés", per la qual cosa "a nivell de nutrició i de salut s'ha d'ampliar la visió que es té", ja que gràcies a la comunicació, va destacar que "es poden generar moltes sinergies positives per a desenvolupar productes que al final siguen beneficiosos per a la salut". A més va considerar "molt necessari incorporar la microbiota en els processos de seguretat alimentària, processos d'interacció i de digestió, és a dir, tindre-la en compte com un element modulador".
Per a concloure, des de la perspectiva empresarial, Carlos Aspas , CEO i fundador de la Finesse Truffles, va posar l'accent sobre els reptes, en concret, en la conservació del producte. "Treballem amb un producte que té una vida útil molt curta", encara que superat aqueix repte a curt termini gràcies a la tècnica d'altes pressions, ara posen el seu punt de mira en el sabor. Des de Finesse Truffles busquen tindre "la capacitat de traslladar els sabors dels productes perquè tots ho identifiquen i es puguen gaudir en qualsevol elaboració".
"La impressió 3D no ve a revolucionar el mercat dels nous productes agroalimentaris, però al final és una alternativa, per a grups de població que tinguen determinades necessitats especials, per exemple, en el cas de disfàgia o persones majors", Purificació García, doctora per la Universitat Politècnica de València en Ciència i Tecnologia dels Aliments
Amb el suport de:
-1.png?width=800&height=248&name=Convivencia%20TOTS%20A%20UNA%20VEU-01%20(1)-1.png)